Manifest Fundacional

Rubí Mereix Més

L’eix nacional i l’eix dreta/esquerra han marcat aquesta darrera dècada el debat polític a Catalunya i també a la ciutat. Si bé és indiscutible la polarització en aquests dos eixos tant en la política nacional com la local, no és menys cert que tot sovint s’ha utilitzat aquesta polarització per justificar situacions absolutament injustificables.

El cas de Rubí n’és un exemple evident. Segons el moment polític i amb l’excusa de barrar el pas a la dreta més retrògrada o a partits independentistes, el PSC ha aconseguit renovar les seves majories mandat rere mandat. Això malgrat un consens força estès entre la ciutadania que la gestió dels darrers anys de socialisme ha estat nefasta per a la ciutat en tots els aspectes: habitatge, verd urbà, comerç, cultura.

La prova més evident d’aquest convenciment és l’abstenció a les eleccions municipals, la més alta del país. L’abstenció el maig de 2023 va arribar al 52% (a Catalunya va ser d’un 44%). Curiosament, cap dels successius governs socialistes ha emprès mai una campanya per fomentar la participació política a la ciutat ni ha entès que es pogués posar en dubte la seva legitimitat, malgrat representar una part molt minoritària de la ciutadania. És prou evident que si amb una participació inferior al 50% el PSC pot governar còmodament, no tindrà mai cap interès a fomentar la participació.

La política del PSC a la ciutat s’ha basat tots aquests anys en el clientelisme i el càlcul, orientada a fer els mínims per conservar els seus privilegis mentre la nostra ciutat anava quedant enrere. Aquesta estratègia del PSC ha anat acompanyada de pactes puntuals amb partits polítics antagònics sempre que els ha convingut, fomentant fins i tot el transfuguisme polític. En la majoria d’ocasions, aquests pactes ni tant sols s’han arribat a complir.

Si una cosa posa en evidència el context polític actual a la ciutat és que cap partit polític de l’oposició ha aconseguit oferir a la ciutadania una proposta alternativa a curt termini que sigui viable i il·lusionant. Si a això hi afegim la idea arrelada en l’imaginari polític de la ciutat que els partits de l’oposició no son capaços de trobar espais d’entesa, estem condemnats a la mediocritat.

El règim partitocràtic piramidal del país té la seva base financera en la política local. Les aportacions econòmiques dels càrrecs públics locals alimenten les arques i les estructures dels partits a nivell nacional, nodreixen Consells Comarcals, Diputacions, Parlaments i Congressos, que alhora contribueixen al finançament dels partits i ofereixen oportunitats d’ascendir en l’escala política. Aquest sistema de funcionament deixa en últim terme els interessos locals i fomenta el servilisme de les bases.

Els signants hem decidit constituir una associació per promoure una candidatura d’ampli espectre polític que pugui optar a l’alcaldia el 2027, perquè Rubí Mereix Més.